Cereals per a nadons. Hi ha vida més enllà de les farinetes infantils?

Els cereals per a nadons solen ser el primer aliment que prenen els infants després de mesos de lactància materna (o llet de fórmula) en exclusiva. Atès que és el primer “menjar sòlid” que tastaran les nostres criatures, seria raonable triar uns cereals de qualitat. Però, sabem què els donem, realment, als nostres fills?
Miniatura

Comencem pel principi: farinetes amb gluten o sense gluten?

L'edat d'introducció del gluten ha estat durant molt de temps objecte de polèmica i discussions aferrissades: és millor als quatre mesos? o millor als sis mesos? Les recomanacions de l'OMS sobre la lactància, deixen poc espai a la divagació: durant els sis primers mesos, el nadó només hauria d'alimentar-se amb llet materna. A partir d'aquí ja podríem pensar a introduir els cereals.

I això què vol dir? Molt fàcil: com que el nadó, en principi, no ha de prendre cereals abans dels sis mesos i a partir dels sis mesos el seu aparell digestiu ja està preparat per rebre el gluten, els cereals sense gluten no són necessaris. Una cosa menys.

Les farinetes infantils “de sempre”, a examen

Llevat d'honroses excepcions, l'habitual és que a partir dels sis mesos els pares comprin farinetes infantils comercials. El ventall d'opcions que hi ha d'aquests productes és infinit i la paraula preferida és “multicereals”. Es tracta d'una paraula d'“ampli espectre” que comprèn des de 5 fins a 555 cereals. També hi ha farinetes amb llet, amb fruites, amb fibra, amb musli, amb galetes Maria... Amb l'oferta actual, l'infant en podria prendre una de diferent cada dia del mes sense repetir.

Què hi ha sota tots aquests noms? Si rasquem una mica, després de tots els atributs, que en principi sonen saludables per al nostre nadó, ens trobem amb farines refinades que contenen entre un 20% i un 30% de sucre. Sí, ho heu llegit bé: entre un 20% i un 30% de sucre.

Però hi ha les farinetes “sense sucre”… Són una opció més bona?

Al món de les farinetes infantils cal treure la lupa i diferenciar entre farinetes “sense sucre” i farinetes “sense sucre afegit”. La majoria, casualment, pertanyen a aquest segon grup.

Us animo a invertir dos minuts a fer una cerca ràpida a Internet de qualssevol farinetes suposadament “saludables”. De les que presumeixen de no contenir “sucres afegits”. Si ens fixem en la taula nutricional, observarem que el contingut de sucre en aquestes farinetes pot ser d'un 20%-30%. Com és possible que tinguin tanta quantitat de sucre, si els cereals per si mateixos no tenen tant sucre i a més no se'ls ha afegit sucre?

No cal recórrer a Cuarto Milenio per resoldre el misteri: la clau està que els cereals industrials normalment es dextrinen o s'hidrolitzen. I això què significa? Significa que el midó, que està format per sucres que van agafats de la maneta fent una cadena, la indústria el processa tallant-lo en trossets de manera que els sucres queden solts.

Sí, és cert que les farinetes no porten sucre afegit, és cert que no li afegeixen sucre, però mitjançant aquest processament del midó, el producte acaba tenint sucre igualment. Sigui propi o afegit. I aquest sucre de les farines hidrolitzades (aquí ve la mala notícia!) es comporta igual en l'organisme del nadó.

És aconsellable que les farinetes infantils tinguin un 20%-30% de sucre?

La recomendación actual es que los niños menores d'un año no tomen azúcar. 0% de sucre. De fet, des de l'Acadèmia Americana de Pediatria indiquen que els nadons ni tan sols han de prendre suc per aquest mateix motiu. Per què? Siguin sucres afegits o propis de l'aliment, si es troben de forma lliure, com en el cas dels sucs o dels cereals dextrinats, l'infant detectarà el gust dolç i estarem promovent que prefereixi aquests gustos.

En definitiva, després de donar a provar a la criatura les “mels” d'unes farinetes amb un 20%-30% de sucre, a veure qui és l'espavilat que aconsegueix que s'aficioni després a unes farinetes de civada o d'arròs. Potser no és una missió impossible, però sí que és terriblement complicat.

Hi ha farinetes comercials sense sucres afegits o dextrinats?

Haver-n'hi n'hi ha, però passa com amb les meigues… que s'amaguen una miqueta. Podem reconèixer-les cercant en l'envàs les dades de la taula de composició nutricional. A la casella dels sucres trobarem aproximadament un 1%. Un 1%! De l'1% al 30% de les anteriors hi ha una lleugera diferència, oi? El “petit” inconvenient d'aquestes farinetes infantils és que tenen un preu molt elevat.

Quina seria l'opció ideal de cereals per a un nadó?

En realitat, no cal complicar-nos tant l'existència ni comprar cereals específics. El cert és que els nadons sans, a partir dels sis mesos, poden prendre qualsevol tipus de cereals. Sí, no hi ha cap raó còsmica que impedeixi un nadó prendre cereals com per exemple l'arròs. Perquè..., donar a un nadó arròs cuit en farinetes o aixafat amb una forquilla? També són una bona opció els flocs de civada. Els podem coure i triturar-los mesclant-los amb llet, com si fos un porridge. És una gran opció amb la qual podem aprofitar per introduir fruites que hi combinen bé, com el plàtan.

Ja, ja sé que tots anem mancats de temps avui dia i és més senzill afegir cereals d'una caixa de cartró que fer un porridge…, però en algun moment haurem de començar a “cuinar” per als nostres fills. Avui cous civada i demà couràs llenties, quina diferència hi ha?

Els avantatges de triar cereals en la seva forma natural són múltiples: per una banda, el nadó s'acostuma a gustos i textures reals, i a més resulta molt més barat!

Conclusió: farinetes infantils, sí o no?

Les farinetes que trobem majoritàriament al mercat, amb el seu 20%-30% de sucre incorporat, no estan proscrites, però en cap cas són la millor elecció per començar l'alimentació complementària. Si no ens ve de gust coure civada, arròs o altres cereals de forma casolana, sempre podem tirar d'aquests formats com a recurs. Això sí, ja que ho fem, que sigui una opció de qualitat! Cerquem aquelles farinetes infantils que estiguin fabricades a base de cereals integrals i sense dextrinar. Costa una mica més trobar-les, però cada vegada són més populars!

Recordem que amb l'alimentació complementària és important començar bé, des del primer dia.


00025.jpg

 

Article elaborat per Marián García, Doctora en Farmàcia i Dietista-Nutricionista. Compagina la docència en el Grau de Nutrició a la Universitat Isabel I amb la divulgació en diversos mitjans com La 1 (Saber vivir), La 2, RNE o el diari 20minutos. És autora de diversos llibres i del blog Boticaria García que rep més d'un milió de visites mensuals.

 

 

Si vols saber més coses sobre alimentació saludable, pots llegir els articles següents:

2018-10-17