Programa de prevenció del càncer colorectal

A DKV apostem per la promoció de la salut

Miniatura

Què és el càncer colorectal?

És un tumor maligne, també anomenat càncer o neoplàsia, procedent de les cèl·lules de la mucosa de l'intestí gros. Gairebé sempre, es desenvolupa a partir d'una lesió denominada pòlip. Pot créixer localment i envair en profunditat les capes que formen la paret del tub digestiu, i a partir d'aquí, envair qualsevol òrgan, bé abdominal o bé a distància, mitjançant disseminació pels vasos limfàtics o per la sang.

Incidència

És el tumor maligne amb més incidència a Espanya, si es compten homes i dones (segon entre les dones, després del de mama, i tercer entre els homes, després del de pròstata i el pulmonar), amb xifres al voltant de 30.000 casos nous a l'any. La supervivència als 5 anys al nostre país és del 64% i la mitjana a Europa és del 57%. És pràcticament inexistent abans dels 40-45 anys, i la seva incidència s'incrementa substancialment a partir dels 60 anys. Afectarà 1 de cada 20 homes i 1 de cada 30 dones abans de complir els 74 anys.

Detecció

El càncer de còlon és un dels pocs que es pot diagnosticar precoçment, és a dir, abans que se'n notin els símptomes. La majoria de les vegades, el càncer de còlon i recte es desenvolupa a partir de petites lesions de l'interior de l'intestí gros (pòlips) que poden sagnar de manera intermitent sense produir cap molèstia.

Per això, la prova per detectar-lo és el test de sang oculta a la femta, que pot fer la mateixa persona a casa amb un equip de maneig molt senzill. La prova no requereix estar en dejú ni modificar la dieta.
La seva anàlisi en un centre sanitari permet detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang que no es veuen a simple vista.

Si la prova no detecta sang, és poc probable que hi hagi un càncer colorectal. En cinc de cada cent persones apareixen indicis de sang, gairebé sempre a causa d'una lesió benigna, i en pocs casos com a conseqüència de l'existència d'un càncer.

Per conèixer l'origen del sagnat es proposa la realització d'una colonoscòpia, una exploració de l'interior de l'intestí que es fa amb sedació i amb un baix risc de complicacions. La colonoscòpia permet visualitzar l'origen del sagnat i, per tant, tant el diagnòstic precoç com l'extracció dels pòlips que, encara que siguin benignes, podrien convertir-se en lesions canceroses.

Simptomatologia

Depenent de la localització del tumor a l'intestí gros pot aparèixer:

  • Sang a la femta: pot ser vermella, més freqüent en els tumors del final del còlon i recte, o negra, que dóna lloc a deposicions de color negre anomenades melenes, i que sol aparèixer quan el tumor està situat a la part inicial del còlon. La pèrdua de sang pot traduir-se en anèmia.
  • Dolor abdominal.
  • Canvis en el ritme deposicional: diarrea, restrenyiment o ambdós de forma intercalada.
  • Sensació d'evacuació incompleta. Excrements més prims motivats per l'estrenyiment de l'intestí.
  • Altres símptomes generals del càncer: cansament, pèrdua de pes sense causa aparent, etc. Davant l'aparició de qualsevol d'aquests símptomes, convé anar al metge perquè en valori la causa i, si escau, plantegi el tractament oportú.

     

Tractament

Si es confirma un diagnòstic de càncer de còlon, i després de conèixer en quina fase està la malaltia, el metge plantejarà el tractament més adequat. El tractament, com passa en la majoria dels processos oncològics, és multidisciplinari: diferents especialistes, basant-se en l'experiència científica, col·laboren per oferir al pacient les màximes possibilitats de cura. Els tractaments utilitzats més freqüentment són la cirurgia i la quimioteràpia.

Prevenció

La prevenció suposa eliminar o disminuir aquells factors de risc que incrementen la possibilitat de patir la malaltia. En el càncer de còlon i recte els factors que poden incrementar el risc de patir-lo són:

  • Una alimentació pobre en fibra i rica en greixos animals (carns vermelles).
  • La falta d'activitat física.
  • El consum de tabac i alcohol.
  • L'existència de malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa i malaltia de Crohn).
  • Antecedents familiars. En un 5% dels càncers de còlon s'han identificat gens l'alteració dels quals dóna lloc a síndromes que predisposen a l'aparició de càncer colorectal. Els dos més importants són la poliposi crònica familiar i el càncer colorectal hereditari no lligat a la poliposi.
  • Història personal de pòlips adenomatosos.

Les persones amb patologia intestinal d'alt risc o que presenten historial familiar com a conseqüència d'alteracions genètiques s'han de sotmetre a un seguiment estret per facilitar un diagnòstic precoç.

Qualsevol persona pot prevenir l'aparició del càncer colorectal millorant els seus hàbits saludables: augmenteu el consum de fruita i verdura, limiteu els aliments amb greixos d'origen animal, eviteu l'obesitat, modereu el consum de begudes alcohòliques, no fumeu i feu exercici físic amb regularitat.

El programa de detecció precoç de càncer colorectal

El cribratge de càncer de còlon té com a destinatària la població de risc mitjà, és a dir, homes i dones d'entre 50 i 69 anys en què no hi ha antecedents personals o familiars. D'aquesta manera, s'exclouen les persones amb un historial previ de càncer de còlon o amb antecedents familiars, que estan sotmeses a un seguiment específic per considerar-se població de risc alt.

Consisteix a fer-se, cada dos anys, un test de sang oculta en la femta. Si la prova no detecta sang, és poc probable que hi hagi un càncer colorectal. Passats dos anys, se us tornarà a convidar a participar en el programa.

DKV estendrà el programa progressivament entre tots els beneficiaris de MUFACE. No obstant això, si formes part de la població diana (50 a 69 anys i sense antecedents personals o familiars) i et vols fer la prova, consulta-ho al teu Espai de Salut o al teu metge general.

Més informació
Associació Espanyola contra el Càncer: el càncer de còlon