La síndrome d'alienació parental

Quan es dona un context de ruptura familiar conflictiu ple de disputes, és freqüent que aparegui la denominada síndrome d'alienació parental (SAP).
La síndrome d'alienació parental

La síndrome d'alienació parental és un trastorn infantil que afecta els fills de pares separats i que sorgeix en el context de la determinació de la custòdia, guarda i criança d'aquests. Alguns autors la defineixen com un conjunt de símptomes que es produeixen en els fills/es quan un dels pares persegueix destruir o impedir la relació vincular amb l'altre progenitor.

Parelles trencades: què passa amb els fills/es?

La relació de parella es trenca i el projecte compartit arriba a la seva fi. Decidim divorciar-nos i els fills/es que hi ha en comú passen a ser fills/es de pares i mares separats.

Quan es produeix una separació i els pares de forma responsable decideixen posar fi a la relació, es pot donar el cas que aquesta es produeixi amb normalitat i sense conflictes, malgrat la dificultat que comporta per a tots els membres adaptar-se a la separació i a les conseqüències d'aquesta decisió.

Però el cert és que el nombre de divorcis ha patit un enorme creixement en els darrers anys, i en nombroses ocasions la separació transcorre com una explosió de guerra, generant una intensa font de conflictes entre els pares, fins a l'extrem d'arribar a fer partícips els fills/es. En aquest tipus de situacions, els fills/es experimenten múltiples pressions, es veuen immersos en els conflictes de dues persones adultes i acaben formant part dels bloquejos, les disputes i els enfrontaments entre els progenitors, que impedeixen, fins i tot, a l'altre continuar vinculat als fills/es. 

Com un progenitor obstaculitza l'altre

Alguns tipus d'obstaculització d'un progenitor a la relació de l'altre amb els fills/es podrien ser:

  • Una campanya de denigració: un progenitor duu a terme accions per desacreditar, ofendre, criticar o blasfemar. Algunes situacions quotidianes que es poden donar són, per exemple: evitar passar les trucades telefòniques als fills/es o no lliurar els paquets que els enviï.
  • Racionalitzacions febles, absurdes o frívoles per a la desaprovació: passaria en cas que, davant dels fills/es, un progenitor insulti l'altre i el desvalori.
  • El fenomen del "pensador-independent": quan un progenitor decideix prendre decisions importants pel seu compte, sense consultar-ho amb l'altre, però que es creen a propòsit dels mateixos fills/es.
  • Extensió de l'animositat cap als amics o la família: cercar aliats en l'entorn social o familiar per actuar contra l'altre progenitor.

Claus per millorar la relació amb fills adolescents

fills adolescents
Les relacions entre els adolescents i els seus pares solen ser conflictives. Els pares es queixen que no els escolten i, a més, el seu caràcter és diferent, canvien constantment d'humor, no saben el que volen o no tenen disciplina.

Conseqüències de la síndrome d'alienació parental en fills/es menors

La síndrome d'alienació parental (SAP) desemboca en una sèrie de símptomes en els fills/es que pateixen aquesta situació de distanciament familiar conflictiu. És essencial, per tant, fer atenció a la possible presència o detecció de dificultats en els fills/es que pateixen aquest tipus de situació, com ara pors, ansietat per separació, etc.

Algunes de les alteracions més freqüents que s'han descrit en infants amb SAP són:

  • Trastorns d'ansietat: condicionats per la dificultat d'adaptar-se, per exemple, al règim de visites o als canvis de domicili.
  • Trastorns en el son o en l'alimentació: en infants que estan en la primera infància, poden aparèixer problemes de control d'esfínters, i en infants en una etapa més avançada, poden aparèixer alteracions en el comportament alimentari, com ara aversions sobtades a uns determinats aliments o fins i tot conductes de risc com dejunis prolongats.
  • Trastorns de conducta: solen aparèixer amb assiduïtat, sobretot del tipus negativista desafiador, que es manifesta amb comportaments agressius i evitatius, bé en l'àmbit escolar o en el familiar.
  • Dificultats afectives com la dependència emocional: sovint tenen por que els abandonin o que l'amor que reben hagi d'estar condicionat o sublevat a l'altre progenitor.

Ara que ja coneixem una mica més aquesta síndrome, és fonamental ser conscients de la importància de cercar ajuda en cas necessari. Hi ha professionals que ens poden oferir pautes i orientacions adequades per disminuir el grau de conflictivitat i alienació, especialment per evitar que els fills entrin en atacs innecessaris o formin part dels desacords dels pares. I, sobretot, valorar la necessitat que tant pares com fills/es puguin rebre acompanyament o suport psicològic durant i després de l'etapa de la separació.

2019-02-28