Es Baluard exposarà a partir de l'11 de desembre, Skyline, el projecte guanyador de la "Beca a la producció d'una obra audiovisual DKV-EsBaluard"

L'obra Skyline, de Javier Artero, es podrà veure a l'Observatori del museu de Palma a partir de l'11 de desembre i fins al 21 de febrer de 2016.

Skyline, de Javier Artero, l'obra guanyadora de la “Beca a la producció d'una obra audiovisual DKV-Es Baluard 2015”, es podrà veure a l'Observatori del museu Es Baluard (Palma de Mallorca) de l'11 de desembre al 21 de febrer de 2015.

Gravada a l'Hospital Marina Salud de Dénia, Skyline uneix a la perfecció els criteris exigits en la convocatòria, que proposava un projecte l'objectiu del qual fos la combinació de la idea de paisatge i contemplació amb l'experiència de l'espai hospitalari. En aquest sentit, Skyline aborda el tema del paisatge vinculat a l'hospital com a espai de reflexió per part dels pacients, familiars i personal. Javier Artero proposa, doncs, una reflexió a través del tema de la percepció del temps i d'horitzó com a esperança de futur.


Javier Artero. Skyline

Una concatenació de diversos espais interiors i exteriors gravats en vídeo ens traslladen a un temps i un lloc concrets. Javier Artero s'apropia d'un paisatge situant-lo en primer pla d'interès per produir, des de la polifonia de testimonis, un únic relat on l'el·lipsi és la clau per entendre el seu propòsit. El gènere del paisatge va anar adquirint rellevància tardanament en la història de l'art, passant d'utilitzar-se com a fons de les pintures a ser en si mateix autònom a partir de la seva extensió a l'Holanda del segle XVII.


Tanmateix, el paisatge com a element d'apreciació estètica va ser «inventat», per dir-ho d'alguna manera, gràcies a Xie Lingyun (385-433), el primer poeta paisatgista. És molt significatiu entendre que en xinès el terme «paisatge» s'escriu mitjançant dos caràcters ideogràfics: shanshui, que corresponen a «muntanya» (shan) i «aigua» (shui), elements substancials de l'univers; la muntanya com a pont entre el món diví i el terrenal, aixopluc d'eremites, i l'aigua fluint com la saba que alimenta el Tao, símbol de la metamorfosi i de la mutabilitat. Ambdós sinogrames constitueixen els elements principals de la naturalesa com a formes generatrius de la creació del món. Per això no és estrany la capacitat màgica que es va atribuir al paisatge en les primeres etapes de desenvolupament de l'art, per la seva connexió amb aquests ideogrames i amb les cerimònies xamàniques que els utilitzaven per consultar les forces sobrenaturals, en un ambient teúrgic l'auge del qual es va produir a la Xina, sobretot en el segle X.

L'obra videogràfica proposada per Javier Artero a l'Hospital Marina Salud de Dénia s'exercita sobre la idea d'horitzontalitat aplicada a la visió del paisatge natural o artificial. És l'horitzó projecció del desig i via de coneixement per a un públic que anirà reconstruint les pistes dels diferents testimonis per donar lloc al relat. Els enregistraments visuals i sonors efectuats durant la residència del creador a l'Hospital permeten introduir-nos en les incerteses del pacient, visitant o professional vinculant-les a la línia de l'horitzó marcat pels espais que envolten el recinte. Angoixes i decepcions, certeses i esperances; res pot sortir malament si encara tenim un punt on fixar la vista.

L'experiència col·lectiva anònima davant la qual ens situen les veus dels qui van acceptar participar en el projecte ens permet relatar la seva experiència hospitalària partint de dues qüestions proposades per l'autor: què els ha portat a l'hospital i què suposa el seu pas per aquesta institució sanitària pel que fa al seu futur.

Els llocs s'impregnen de les energies i les memòries dels qui els transiten, no solament estan afectats pel deteriorament del pas del temps, l'avenç geomorfològic o els canvis estacionals. Els llocs són aquesta construcció subjectiva més enllà de la captació de la visió del que passa a la seva epidermis.

La contemplació del tràveling sobre aquests panorames serà així un exercici de percepció del temps conscient per a cadascun dels protagonistes i per a cada espectador que els visiona, com un ritual sobre el present quan és l'única cosa tangible i real.

«Nada como acariciar una cuesta, una cuneta, una dificultad que no sea solo de carne, que no presienta la nube de metal, la que concentra la electricidad que nos falta», va escriure el poeta Vicente Aleixandre a «Pasión de la tierra», i nosaltres davant aquests horitzons tan depuradament perfectes, imaginem i comprenem.

L'obra Skyline ha estat realitzada als espais de l'Hospital Marina Salud de Dénia, amb la participació de pacients en tractament d'hemodiàlisi, durant una estada de l'artista el mes de setembre de 2015.

Javier Artero. (Melilla, 1989)

Ha estat guanyador de la beca DKV-Es Baluard 2015. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Màlaga (2012), finalitza els seus estudis amb una beca a la Universitat Passau (Alemanya). Compta amb el Màster en Producció i Investigació Artística per la Universitat de Barcelona (2014) i és doctorand a l'UMA.

Entre els seus projectes hi ha El periplo (2015), exposat a ELBUTRÓN (Sevilla), a la Galeria Isabel Hurley (Màlaga), a Art@Tell Third Edition a la Universitat de St. Gallen (Suïssa) i seleccionat en el I Premi d'Art Jove de Gijón. Així mateix, el projecte La disección lúcida (2013), desenvolupat a Alemanya i exposat a la sala d'exposicions de la Facultat de Belles Arts de Màlaga, ha estat seleccionat en el certamen d'art contemporani D ? MENCIA XV a Doña Mencía (Còrdova).

També ha exposat a Bizkaia Aretoa (Bilbao), a la Galeria Trama i la Sala Parés (Barcelona), al MAD Antequera, al CAC Màlaga, al Festival de Cinema de Màlaga, a la sala d'exposicions El Palmeral de las Sorpresas (Màlaga), a IKAS ART BILBAO i al festival internacional de videoart LOOP Barcelona.

Ha rebut la beca de producció ART

La seva obra es troba en les col·leccions de la Fundació Banc Sabadell, l'Ajuntament de Doña Mencía, la Facultat de Belles Arts UMA i la Facultat de Filosofia i Lletres UMA.