Adaptar-se ràpidament al canvi d'hora és possible

Gairebé la meitat dels espanyols no gaudeixen d'un grau saludable de qualitat del son.

Encara que durant aquests darrers mesos s'ha parlat molt de la situació i de possibles canvis en el futur, arriba un any més el dia en què tots els espanyols hem de canviar les agulles del rellotge i adaptar-nos definitivament a l'horari hivernal. Tot i que aparentment només es tracta d'ajustar el rellotge 60 minuts, és un fet que pot influir negativament en el benestar de les persones més sensibles. És possible que aquest sigui uns dels últims canvis d'hora que fem, ja que la Comissió Europea ha proposat que el 2019 deixem de banda aquest hàbit amb l'objectiu de pal·liar els efectes negatius que té per a la salut i que tant afecten moltes persones.

De moment, ho hem de continuar tenint present a les nostres agendes per poder-nos acostumar al canvi d'hora i minimitzar-ne tant com puguem els efectes.

Recomanacions que cal tenir en compte per adaptar-nos al nou horari

La millor recomanació sempre és intentar adaptar-se al nou horari gradualment els dies previs al canvi d'hora. Per exemple, anant a dormir una mica abans per acostumar el ritme circadiari i evitar una adaptació brusca. Així mateix, per prevenir els problemes de son, és aconsellable suprimir les migdiades (per a aquelles persones que acostumin a descansar a la tarda), tant els dies previs com els posteriors a l'ajust del rellotge. Es poden substituir per la pràctica d'exercici físic, sempre que sigui moderat, ja que aquest ens ajudarà a ajustar el nostre ritme circadiari.

És important anar a dormir amb l'estómac satisfet –sense gana, però sense estar massa plens-, així com deixar passar un temps raonable entre el sopar i l'hora d'anar a dormir per fer una bona digestió. És molt recomanable deixar de prendre begudes amb cafeïna, teïna o alcohol després del migdia, ja que són estimulants que alteren el cicle natural de l'organisme. A més, hem de tenir en compte que mirar la tele al llit o utilitzar dispositius mòbils abans de posar-se a dormir és una pràctica que pot afectar la qualitat del nostre descans nocturn, per la qual cosa és aconsellable suprimir-la tot l'any i especialment els dies previs al canvi d'hora.

Els nens i la gent gran solen ser els més sensibles a aquests canvis. Els lactants poden experimentar alteracions en l'alimentació, mentre que als infants en edat escolar els costarà més despertar-se. Els majors de 50 anys, que solen tenir més dificultats per dormir i presenten despertars primerencs més freqüents, poden trigar més a adaptar-se a aquesta nova rutina. En aquest sentit, és recomanable no variar excessivament el seu horari en els hàbits diaris.

La qualitat del son, un aspecte que cal cuidar durant tot l'any

Només el 54% de les dones i el 50% dels homes gaudeix d'un grau saludable de qualitat del son en el seu dia a dia, i és el rang d'edat de 18 a 24 anys els que millor descansen a la nit, tant dones com homes. En canvi, els que pitjor qualitat del son tenen són les dones i els homes d'entre 25 i 35 anys, certificant que el 32% dels homes i el 34% de les dones tenen una qualitat de son poc saludable. Així ho corroboren les dades de Quiero Cuidarme de DKV, l'aplicació de salut més baixada d'Espanya, amb més de 240.000 baixades.

De moment, el canvi d'hora és una realitat a la qual ens hem de continuar adaptant. També cal que tinguem molt en compte que el son és important per a la nostra salut encara que de vegades no li donem el protagonisme que es mereix. Sent més conscients de com ens afecten els canvis en les nostres rutines diàries i dels aspectes positius de canviar determinats hàbits, podríem arribar a obtenir moltes millores en el nostre estat del benestar.

DKV entén que les empreses han d'anar més enllà dels beneficis econòmics i que han d'assumir la seva responsabilitat ètica, social i mediambiental amb la societat, a través d'accions dirigides als seus grups d'interès. Com a companyia asseguradora, DKV s'esforça per crear un món més saludable en els àmbits de la salut i el medi ambient, l'obesitat infantil, la inserció laboral de persones amb discapacitat i l'envelliment actiu.