Josep Santacreu: "El canvi climàtic té més efectes sobre la salut de les persones en situació de pobresa, de les dones i dels infants"

El conseller delegat de DKV ha presentat l'informe “Cambio Climático y Salud” de l'Institut DKV de la Vida Saludable i ECODES, que afirma que hi ha una clara relació entre escalfament global i salut.

El conseller delegat de DKV Seguros Josep Santacreu ha participat en la presentació de l'informe “Cambio Climático y Salud”, que amb l'objectiu de demostrar el paper fonamental que té el medi ambient sobre la salut i la qualitat de vida de les persones, ha fet l'Observatori de Salut i Medi Ambient de l'Institut DKV de la Vida Saludable en col·laboració amb ECODES.

L'informe explica l'impacte del canvi climàtic en la salut i la seva relació amb la pobresa, l'equitat de gènere i la infància, i n'aborda les conseqüències socials negatives i en revisa quines mesures són necessàries per afrontar aquests impactes, així com què pot fer la ciutadania per formar part de la solució.

La relació entre el canvi climàtic i la salut és clara. Les malalties que causen més nombre de morts al món (la pneumònia, l'infart cerebral i els problemes cardiovasculars) estan directament relacionades amb efectes ambientals resultants del canvi climàtic com ara l'augment de temperatures agreujades per l'alta contaminació i la mala qualitat de l'aire, les onades de calor, la falta d'accés a aigua o els esdeveniments climàtics extrems com les inundacions o sequeres.

Pobresa i efectes del canvi climàtic

Actualment, més de 700 milions de persones viuen en pobresa extrema –amb menys d'1,90 dòlars al dia– i no poden cobrir les seves necessitats bàsiques relacionades amb la salut, l'educació, l'alimentació, l'accés a l'aigua, l'habitatge i el subministrament d'energia. Entre aquestes persones, el 75% depèn de l'agricultura i de l'economia rural per sobreviure, sectors altament sensibles als impactes del canvi climàtic.

Així, la injustícia del canvi climàtic queda de manifest: els que més pateixen els impactes de l'escalfament global són els que menys han contribuït al problema. Cada any 100 milions de persones es veuen empeses a una situació de carestia a causa dels diners que van necessitar dedicar a la cura de la seva salut com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic i, segons el Banc Mundial, si no es prenen mesures ambicioses per reduir el canvi climàtic, 1.025 milions de persones viuran per sota del llindar de pobresa el 2030.

Les dones, més vulnerables que els homes

En moltes regions, les dones i els homes no parteixen d'una situació d'igualtat i són elles les que més pateixen la marginació econòmica, social i política: el fet que quedin excloses de la presa de decisions i l'accés limitat a recursos financers i materials són dues de les raons que expliquen aquesta pitjor vulnerabilitat de les dones davant de l'impacte del canvi climàtic.

En aquesta línia, es calcula que prop del 60% de la població amb desnutrició i fam crònica al món són dones i nenes. Si les dones que es dediquen a l'agricultura tinguessin el mateix accés que els homes a recursos productius, el nombre de persones amb fam es podria reduir entre 100 i 150 milions. Així, si hi hagués equitat de gènere en el desenvolupament, seria més factible combatre el problema de la desnutrició i els danys a la salut que comporta.

Els menors davant del canvi climàtic

El canvi climàtic afecta especialment la infància. Amenaça la supervivència, el desenvolupament, l'accés a l'alimentació, a l'educació i a la sanitat de nens i nenes a nivell global. Els impactes sobre la seva salut són significatius: malalties per deshidratació i infecció, mort, fam i altres efectes socials col·laterals com el treball infantil, la separació familiar, les víctimes de conflictes i del tràfic i el tràfic de persones o la reducció de les hores d'escolarització.

Al món hi ha 150 milions de menors que viuen en condicions de sequera extrema i 500 milions en zones de risc d'inundacions extremes. D'altra banda, 4 de cada 5 malalties, lesions i morts atribuïbles al canvi climàtic són de menors. Les raons darrere d'aquesta vulnerabilitat tenen a veure amb el fet que estan menys desenvolupats biològicament, necessiten més consum energètic i metabòlic i no estan inclosos en la presa de decisions.

La contaminació de l'aire, tant a l'interior com a l'exterior dels habitatges, empitjora tots aquests efectes. L'impacte comença al ventre matern i està associat amb els parts prematurs, el baix pes en néixer i més estades hospitalàries després del naixement. Produeix retards cognitius, augment del risc d'agafar pneumònia, problemes respiratoris i asma. Cal recordar que el 92% de la població mundial respira aire contaminat cada dia, per damunt dels nivells que recomana l'OMS.

Compromisos necessaris

El canvi climàtic és un problema global per al qual només serveixen solucions globals que comptin amb tots els actors implicats. Lluitar contra el canvi climàtic és cosa de tots: governs, empreses i ciutadania.

Complir amb l'Acord de París passa perquè tots els països descarbonitzin les seves economies. Per a això han de fer ús de fonts d'energies renovables i nivells d'eficiència energètica superiors als actuals. A més, s'han de posar en marxa mesures que facin sostenible tant l'agricultura com la producció d'aliments. Reduir la desforestació i assegurar una mobilitat sostenible per a tots han de ser altres de les mesures que cal reforçar. A més cal millorar l'adaptació de tots els països als ja evidents impactes del canvi climàtic reforçant els sistemes de protecció social i augmentant els sistemes d'alerta precoç i la gestió dels desastres.

A nivell empresarial i organitzacional, s'ha de treballar amb més afany en l'educació sobre el canvi climàtic, tant en les causes com en els impactes. També és crucial ampliar el coneixement sobre els models econòmics que promouen negocis sostenibles i implementar, des de les administracions públiques, incentius que donin suport a aquests models, sobretot a les regions que estan en més situació de risc a nivell mundial.

Frenar el canvi climàtic no només depèn de governs i d'empreses: tots tenim molt per aportar. Cada persona té la corresponsabilitat de dur a terme accions per combatre les conseqüències negatives del canvi climàtic. Des de l'acció individual fins a accions col·lectives, hi ha multitud d'eines a disposició de tothom per fer-ho; no hi ha excusa per no actuar.