Terrors nocturns. Què són i com es tracten

El son és un element indispensable per al creixement dels infants. De vegades, es presenten trastorns que impedeixen el descans dels més petits de la casa i que fan perdre el son als pares. Un d'aquests són els temuts terrors nocturns.
Terrors nocturns

Els terrors nocturns es defineixen com una alteració del son que provoca una reacció similar a un “atac de pànic”: l'infant presenta un plor brusc inesperat, que és intens i espectacular, crida, clava la mirada en un punt fix i manté una expressió de por intensa a la cara, sua profusament i presenta pal·lidesa i taquicàrdia. És molt difícil despertar l'infant, ja que està profundament adormit i l'endemà al matí no recorda res del que ha passat, és a dir, en cap moment no és conscient del que li passa.

Característiques dels terrors nocturns

  • S'estima que afecten un 1-6% de la població.
  • Són més freqüents en nens que en nenes.
  • Acostumen a presentar-se durant el primer terç de la nit, durant els estadis 3 i 4 del son i apareixen de forma brusca/sobtada.
  • Solen tenir una durada d'entre un i deu minuts. L'episodi cedeix espontàniament i l'infant torna a adormir-se.
  • La manca de son, les situacions que provoquen tensió emocional o altres factors que fragmenten el son, com la febre o algunes malalties mèdiques, poden incrementar l'aparició de terrors nocturns en infants genèticament predisposats.
  • Poden anar associats a l'enuresi (micció nocturna) o al somnambulisme.

GUIA GRATUÏTA: hàbits saludables per als més petits. Clic aquí!

Com es diagnostiquen

L'estudi haurà d'incloure una recollida d'informació detallada en la història clínica, on s'anotin les característiques del son, els horaris, els comportaments i les rutines associades al son, ambient que envolta el menor, etc. També serà important recollir informació sobre l'etapa de desenvolupament.

Com es tracten

Es considera que és un trastorn mateix del desenvolupament. Sovint apareixen entre els tres i els sis anys, encara que poden aparèixer durant tota la infància de forma aïllada. Acostumen a resoldre's espontàniament en l'adolescència, per la qual cosa no es pot parlar d'un tractament en si. Més aviat és qüestió, com apuntem en l'apartat següent, de prevenir aquests episodis.

Importància de l'aprenentatge de l'hàbit del son

El millor tractament per a les dificultats comportamentals amb el son en l'edat pediàtrica continua sent la prevenció.

Durant els primers anys de vida, i en funció de les atencions que rep, el menor estableix un vincle afectiu o acoblament emocional (anomenat “aferrament”) amb la seva mare o la persona que el cuida la major part del temps. L'aferrament és molt important per al desenvolupament dels patrons de son-vigília, així com per a la maduració integral de l'infant, la seva futura competència social i la seva afectivitat. L'aferrament li proporciona sensació de seguretat i eficàcia.

Equip mèdic DKV

Article revisat per Equip mèdic DKV

Director mèdic d'e-Salud i Comunicació

Els articles elaborats per DKV Seguros han estat contrastats i aprovats per professionals mèdics de la companyia. Dr. Ferran L. Tognetta, director mèdic d'e-Salud i Comunicació, és l'encarregat de revisar la informació mèdica que es publica al blog Quiero Cuidarme DKV.

Més sobre Ferran Tognetta >

LinkedinTwitter

2019-08-12