Els aspectes emocionals de l'alimentació

L'acte de menjar no consisteix simplement a satisfer la gana física; també està relacionat amb les emocions

Miniatura

Moltes persones intueixen que hi ha una relació entre les seves pròpies emocions i la manera de prendre els aliments, però, en canvi, no es coneix tan bé que en els nens i adolescents aquesta relació del menjar amb els aspectes psicològics sovint arriba a ser molt important. Les conductes estan regides per creences, sentiments, motivacions i emocions.

No ens referim als aspectes afectius que envolten l'alimentació, com els valors socials, les preferències i actituds familiars o el valor afectiu de l'alimentació, sinó a conductes que poden influir amb un excés d'ingesta, la qual cosa afavoreix l'obesitat en nens i adolescents. Ens referim a situacions particulars en què les emocions poden determinar l'ús dels aliments amb una finalitat diferent de la de nodrir, el que seria l'ús emocional dels aliments.

En un article publicat el 2013 es van revisar diversos estudis i es va demostrar una relació entre l'obesitat en infants i adolescents i l'afartament compulsiu, el menjar per avorriment, l'anomenat “menjar emocional”, i fins i tot la síndrome del menjador nocturn. També hi ha conductes restrictives (cada vegada en més joves) que acaben provocant un augment de pes i poden arribar a desencadenar trastorns de la conducta alimentària.

Situacions

Si per calmar l'infant se li compra un gelat o llaminadures, s'està associant el menjar gratificant a una forma de calmar el malestar. Quan un nen se sent avorrit i s'adreça a la nevera per menjar alguna cosa agradable que “ompli aquest buit”. Si per consolar-se o reconfortar-se l'infant menja xocolata o dolços. Si es premia el fet d'acabar-se el menjar amb les postres preferides (gelat, crema...) o es castiga un mal comportament prohibint-l'hi. Si es premien les bones notes portant-lo a un restaurant de menjar ràpid. Si es compren llaminadures per no sentir-lo queixar-se. Totes aquestes situacions “eduquen” els infants associant el menjar o els aliments amb les emocions, cosa que, a la llarga, els pot dur a una ingesta excessiva.

Les formes de menjar en excés segons la seva relació amb les emocions:

  • La sobrealimentació: Variades formes de comportament de menjar en excés, sovint sense consciència, de vegades adquirit per hàbits familiars, altres vegades en utilitzar el menjar per combatre l'avorriment.
  • El menjar emocional: menjar en resposta a estats d'excitació emocionals com la por, les frustracions, l'ira o l'ansietat.
  • L'alimentació externa: menjar en resposta als senyals externs dels aliments com ara l'aspecte i l'olor del menjar, o veure menjar altres persones, relacionat amb la impulsivitat.
  • La restricció de menjar: comportaments de control o de saltar-se menjars per evitar engreixar-se, cada vegada més presents en preadolescents.
  • L'afartament compulsiu: descontrol en el menjar, que es considera una patologia.
  • L'addicció als aliments: menys freqüent en nens, consisteix en la cerca de recompensa a través d'aliments agradables, que acaba desenvolupant la necessitat de repetició.

La relació entre alimentació i emocions es construeix des del naixement i durant tota la vida:

  • La lactància i l'aferrament mare-nadó (vincle afectiu segur)
  • La incorporació adequada de l'alimentació complementària i l'aprenentatge gradual dels nous gustos (neofòbia alimentària)
  • La gestió de la gana i la sacietat (autoregulació energètica)
  • L'ambient i el procés de socialització durant el menjar en la infància (aliments com a premi, amenaces, càstigs…)
  • L'herència cultural, la transmissió de les creences familiars i culturals sobre els aliments
  • L'ús del menjar per atenuar el malestar emocional
  • L'adolescència com a reafirmació a través del control del propi cos
  • La socialització en l'edat adulta i l'aprenentatge del plaer gastronòmic.

És important que els pares siguin conscients, durant la criança dels seus fills/es, d'aquestes diferents situacions per crear uns hàbits alimentaris saludables des de l'inici.

Objectius de comportament saludable

  • Evitar els desordres en els ritmes dels àpats, amb pautes d'alimentació sobre la marxa, acompanyades de la compra d'aliments amb una elevada càrrega energètica (estil de vida amb dificultat per planificar els menjars).
  • Tenir en compte la mida de les racions (falta de percepció del senyal de sacietat) que porta a ingerir més calories de les necessàries.
  • Controlar el menjar “hedonista”, amb manca de límit en el control de la ingesta, de vegades per plaer, sense tenir gana.
  • Evitar la utilització del menjar per calmar l'ansietat o l'estrès, per procurar confort o recompensa, alleujar l'infant quan se sent trist o enfadat, fins i tot per avorriment…(oralitat compensatòria)
  • No utilitzar el menjar com a recompensa o premi, ni prohibir aliments gratificants com a càstig, ja que després aquest nen/a tindrà més desig de prendre'ls.

Recursos pràctics per a les famílies

  • Feu que l'hora de menjar sigui un moment agradable: Gaudiu de la relació familiar durant els àpats, aprofiteu aquest moment en família per conversar.
  • Prediqueu amb l'exemple: Ensenyeu als infants a menjar conscientment, a poc a poc i a centrar tots els sentits en el menjar per detectar el que els agrada i el que no els agrada. Comenteu les sensacions i preferències.
  • No utilitzeu els aliments rics en energia com a premi o recompensa, ni utilitzeu les fruites i hortalisses (o altres aliments saludables) com a càstig.
  • Davant el menjar emocional: ensenyeu als vostres fills/es a prendre consciència de les emocions, sentiments i desitjos que provoquen malestar (enuig, ràbia, tristesa...), a identificar-les i a diferenciar-les de la sensació de gana.
  • Ensenyeu-los a acceptar les pròpies emocions i a parlar-ne en comptes de calmar-les amb el menjar, a cercar altres recursos per sentir-se millor, com ballar, dibuixar o sortir a fer un volt.
  • Per als infants que es deixen portar per estímuls sensorials de l'entorn: ensenyeu-los que no és gana el que tenen, a gestionar la conducta impulsiva, a controlar millor els impulsos, a evitar l'exposició als estímuls que desencadenen l'impuls de menjar.
  • No restringiu l'accés a determinats aliments: Les prohibicions poden produir l'efecte contrari, és a dir, poden accentuar la preferència per part de l'infant cap a aquell l'aliment.
  • Infants i adolescents que restringeixen la ingesta alimentària per controlar el seu pes: cerqueu altres formes de millorar la seva autoestima, com ara fer activitats (artístiques, esportives, socials...) per a les quals tinguin habilitats.
  • És fonamental que ajudeu els vostres fills/es preadolescents i adolescents a acceptar el seu cos i la seva figura i que els feu prendre consciència que hi ha altres valors més importants que l'estètica, donar-los una visió crítica dels models estètics imperants...
  • Procurar fer 5 àpats al dia, no saltar-se l'esmorzar o el sopar per “evitar engreixar-se”. Mantenir, si és possible, uns mateixos horaris d'àpats, evitar el desordre d'horaris, planificar.